Els testimonis del vídeo diuen que l’Spanglish és una mescla d’aquí i d’allà; la pronúncia d’una paraula anglesa llegida en Castellà o viceversa; és una omissió de l’actitud, la correcció i l’esforç requerits per separar ambdues llengües; lèxic intraduïble incorporat en una altra llengua: tot un conjunt que acaba per desenvolupar un concepte de llengua difícil de comprendre fins i tot pels Castellanoparlants o els Angloparlants. Sens dubte, característica d’una evolució cultural d’aquells grups de població que creixen marginats i acaben per construir la seva llengua, adaptada a les seves necessitats.
“Nos vamos al Store” o “calientalo en el microwaves” són exemples que ens exposen els testimonis.
Però, aquest fenomen tant sols succeeix amb aquestes llengües? Castellà-Anglès i Xinès-Anglès?
Aquest sembla ser un símptoma de fronteres lingüístiques i, com a tal, hauríem de ser capaços de trobar-lo en moltes més fronteres que la Mexicana o en la immigració Xinesa. Per exemple, és possible que l’idioma Flamenc nasqués d’un fenomen de la mateixa imatge i semblança. De fet, aquest fenomen es considera un dels principals detonants de l’evolució i aparició de noves llengües al món.
Davant d’aquesta situació, la nostra preguntes és: Experimentem els Catalans una mena de llenguatge híbrid entre el Castellà i el Català, podent-se així nomenar-se “Castelà” o “Castalano”? He fet aquesta pregunta a certes persones del meu cercle de confiança i cap d’elles m’ha confessat estar d’acord en experimentar un “Castelà” o “Castalano”. I doncs, com és que, tot i experimentar un conflicte fronterer entre el Castellà i el Català, no contemplem el desenvolupament d’una llengua híbrida?
La meva opinió és la següent:
A diferència de petits guetos d’immigrants a Amèrica, la comunitat Catalana és una societat amb un alt interès per preservar la seva cultura, llengua i tradició, i per aconseguir-ho, empra l’eina més eficient per conduir una societat; l’educació. Disposant d’aquesta oportunitat, permetem que el català, una llengua minoritària que experimenta diglòssia, esdevingui un símbol cultural d’alta importància i per tant, que cal preservar. Disposar de lectures, televisió, educació i amics i veïns que parlen català sense interferències castellanes, ens permet a nosaltres; als parlants, interioritzar un català amb identitat única, diferent del castellà. L’educació ens dona eines i consciència per evitar el que si que succeeix en generacions més grans; el “Castelà” o “Castalano”. Si ens fixem, una part important de la població que representen els nostres avis, qui han estat privats de l’educació en català, són més propensos a l’ús d’una llengua híbrida entre el Català i el Castellà.
Què n'opines? Pots participar-hi deixant un comentari! Els agraïm molt!
Comments